Una de les idees preconcebudes més esteses és que només es pot practicar en una postura de lotus o en un coixí sobre el terreny. Aquesta creença, Més que una veritat, Normalment es converteix en una excusa per no practicar. La veritat és que el fonamental en la meditació és on se sent, Però, com us relacioneu amb l’experiència que sorgeix en cada moment de la vostra vida.
Al budisme Soto Zen, Es posa èmfasi en la postura perquè la forma i la ment estan interconnectades. Però això no vol dir que qui no pugui seure a terra estigui exclòs de la pràctica. Situat en una cadira pot ser igualment vàlid si es fa detingudament i l’actitud adequada.
Com seure correctament en una cadira
Si decidiu meditar en una cadira, Hi ha alguns aspectes importants a tenir en compte:
- Mantingueu l’esquena vertical, Sense donar -lo suport en suport si és possible. L’estabilitat de la postura afavoreix l’estabilitat de la ment.
- Els peus han d’estar ben recolzats a terra, Per mantenir una base ferma. Si la cadira és alta, Podeu utilitzar suport sota els peus.
- Les mans poden descansar a la falda, com a zazen, Amb els polzes en contacte amb el fang còsmic, o simplement recolzat a les cuixes.
- El cap es manté en posició vertical, Amb una barbeta lleugerament recollida, Alinear el coll amb la columna.
- La mirada es pot dirigir lleugerament, Amb els ulls ajar, Com recomanem en la tradició Soto Zen.
Les excuses més comunes per no meditar
Quan algú diu que no pot meditar perquè no poden seure a terra, Generalment hi ha alguna cosa més darrere d'aquesta afirmació. Mirem algunes excuses freqüents i com desmuntar -les:
- “No puc creuar les cames” → No és necessari. Seieu en una cadira o fins i tot el llit (amb cura) Són opcions viables.
- “Em fa mal l’esquena” → Ajusteu la postura, Utilitzeu coixins o busqueu una posició on la part posterior estigui alineada sense tensió.
- “No tinc temps” → cinc minuts de pràctica són millors que res. Podeu meditar en qualsevol moment del dia.
- “No puc deixar de pensar” → Ningú no pot. La pràctica no consisteix en deixar de pensar, però per observar -lo sense aferrar -se a ell.
- “No estic en l'estat d'ànim adequat” → precisament per això és important practicar. No es tracta d’estar en un estat ideal, però per aprendre a viure cada moment tal com és.
La història del rei i l’enciclopèdia del coneixement
Explica una història antiga que un rei, desitjós de conèixer tot el coneixement del món, va demanar al més savi del seu regne que es reunís en una enciclopèdia tota la saviesa existent. Els savis van treballar durant anys i van tornar amb una obra monumental de centenars de volums. Però el rei, Veure que seria impossible que llegís tot la seva vida, els va demanar que el reduís a l’essencial.
Després de diversos treballs més, Els savis van tornar amb una dotzena de llibres. No obstant això, El rei, ja vell, Els va demanar que es condensessin encara més. Així, el procés va continuar fins que finalment, Poc abans de morir, Els savis van presentar una sola frase:
“Tot passa.”
El rei va comprendre llavors que tota la saviesa del món es podia resumir en aquest simple ensenyament i finalment va morir.
Igual que la cerca de coneixement, es pot dispersar en detalls innecessaris, També ens podem perdre en excuses per no practicar. La ment és un expert en complicar el que és senzill. No necessitem la posició perfecta, Tampoc l’entorn ideal. Només necessitem seure i estar presents.
Més que limitacions físiques, El que realment impedeix la pràctica és la nostra resistència interna. Si volem esperar el moment perfecte per meditar, Probablement no arriba mai. Però si deixem de banda excuses i simplement ens asseiem, Fins i tot en una cadira, Obrim la porta a la transformació. L’important no és la manera exacta de sentir -se, Però el vostre compromís amb la pràctica.
