Literalment: "Simplement assegut" o "només assegut".
Shikantaza és el terme japonès per a la forma central de meditació en la tradició de Soto Zen. Aquesta pràctica va ser transmesa pel professor Dogen Zenji al segle XIII com a expressió més pura i directa de zazen. Es tracta d’asseure’s en una postura meditativa, Sense confiar en tècniques, Objectes de concentració o visualitzacions. No està pensat per aconseguir res ni modificar l'experiència.. Es practica simplement ser -ho, amb presència completa, Moment rere moment.
A diferència d’altres enfocaments meditatius que busquen calmar la ment, conrear atenció o generar estats específics, Shikantaza implica una rendició total a l’acte de seure, Confiar que la naturalesa original de la ment –suigudes il·luminada– s’expressa plenament quan deixem d’interferir.
No es tracta de "no pensar", però de conrear un estat més enllà de pensar i no pensar, sovint descrit amb el terme Hisashiryo ("Pensant des de més enllà del pensament"). A Shikantaza, els pensaments, Les emocions i les sensacions apareixen i desapareixen com a núvols al cel, Sense la persona meditant que s’aferra ni els rebutja.