El Zen és una tradició budista amb arrels a l'ensenyament del Buda Sakiamuni, el budes històric a l'Índia fa 2500 anys, que es va originar a la Xina al voltant del segle VI, on es va denominar “Chan”, i després es va desenvolupar al Japó, adoptant el nom “Zen”. La paraula “Zen” prové, per tant, de la paraula xinesa “Chan” i aquesta de la paraula sànscrita “dhyāna”, que significa “absorció”.
A diferència de moltes religions, el budisme Zen no se centra en l'adoració d'un déu, sinó en la comprensió profunda de la ment humana i la naturalesa de l'existència.
El Budisme Soto Zen és una de les principals escoles del budisme Zen, juntament amb l'escola Rinzai. Es va originar a la Xina com a part de la tradició Chan i va ser introduït a Japó pel mestre Eihei Dogen al segle XIII. L'escola Soto posa un fort èmfasi en la pràctica de zazen (meditació asseguda) com a pràctica fonamental per assolir la realització de la nostra veritable naturalesa. A la nostra tradició, zazen no és vist com un mitjà per assolir un objectiu futur, sinó com una expressió directa del despertar aquí i ara.
Orígens de la tradició Soto Zen
Eihei Dogen, el fundador de l'escola Soto Zen al Japó, va viatjar a la Xina a la recerca d'un ensenyament més profund i directe sobre la veritable naturalesa de la pràctica budista. Durant el viatge, es va trobar amb el mestre Rujing, qui li va transmetre l'essència del Zen. En tornar al Japó, Dogen va establir l'escola Soto, enfocant-se en una pràctica simple i directa de zazen. La seva obra mestra, el Shōbōgenzō, recull els ensenyaments crucials del Soto Zen i és considerat un dels textos més importants del budisme japonès.
La Pràctica de Zazen
Al Soto Zen, la meditació zazen és el cor de la pràctica. Zazen vol dir “simplement seure”. Aquesta pràctica consisteix a asseure's en silenci, amb l'esquena estirada i la ment atenta, deixant que les sensacions, emocions i pensaments passin sense aferrar-s'hi ni rebutjar-los. No es busca assolir un estat especial, sinó simplement estar present amb el que és, tal com és. Dogen va ensenyar que la pràctica de zazen és en si mateixa la manifestació de la il·luminació. Aquest concepte es coneix com “shikantaza”, que significa “només seure”.
La pràctica de shikantaza es basa en la idea que no hi ha separació entre el camí i l'objectiu. En asseure'ns a zazen, estem expressant directament la nostra naturalesa de Buda. No hi ha res a buscar, res a guanyar; la pràctica mateixa és la realització. Aquest enfocament contrasta amb l?escola Rinzai, que utilitza els koans com una eina per despertar la ment. A la tradició Soto, el simple acte de seure a zazen és suficient.
La Vida Quotidiana com a Pràctica
El Budisme Soto Zen ensenya que la vida quotidiana és una oportunitat constant per a la pràctica. Dogen va emfatitzar la importància de l'atenció plena a totes les activitats, des de menjar i caminar fins a treballar i dormir. Cada acte, per petit que sigui, és una expressió de la naturalesa de Buda i una oportunitat per a la realització.
Aquesta integració de la pràctica a la vida diària es manifesta en la tradició monàstica del Soto Zen, on totes les activitats del monestir, des de la cuina fins a la neteja, són considerades com a part de la pràctica.
Ensenyaments Fonamentals del Soto Zen
Un dels conceptes clau al Soto Zen és la noció de “Genjōkōan”, que pot traduir-se com “la realització dels koans a la vida diària”. Segons Dogen, la vida mateixa és el koan, i cada situació que enfrontem és una oportunitat per despertar. No cal cercar una veritat fora de l'experiència quotidiana; la veritat es manifesta aquí i ara, a cada moment.
La pràctica-ensenyament del Soto Zen, per tant, no és només una filosofia o una pràctica que es duu a terme en un temple o al coixí de meditació. És una forma de vida que s'estén a totes les activitats diàries. La pràctica del Zen implica desenvolupar una consciència plena en tot allò que fem, des del més simple fins al més complex.
Exemple de pràctica Zen quotidiana:
Durant un dinar, pots practicar menjar amb plena atenció. Sent la textura i el sabor de cada mos, observa la teva respiració mentre menges, i nota com aquesta atenció plena transforma una activitat ordinària en una oportunitat per estar plenament present.
La pràctica del Zen no vol dir necessàriament seure en silenci durant hores (encara que aquesta és una part molt important). Significa parar atenció a tot allò que fem. En fer-ho, comencem a adonar-nos dels nostres patrons i impulsos automàtics, que a poc a poc, gràcies a l'atenció plena, comencen a transformar-se naturalment.
La il·luminació, i el Zen, no és un estat místic o inabastable. És simplement el procés d'il·luminar allò que està ocult a la nostra ment i cor. És veure clarament la realitat tal com és, sense les distorsions del “jo”, el desig, el rebuig i la indiferència.
El Zen ens convida a mirar cap a dins, a convertir-nos en l'objecte de la nostra pròpia atenció. En fer-ho, comencem a il·luminar les nostres pròpies ombres, a veure i comprendre les nostres emocions, pensaments i reaccions automàtiques. Aquest procés d'autoil·luminació és allò que ens allibera del patiment i ens permet viure una vida més plena i conscient.
El camí del Zen és un viatge cap a la comprensió profunda d'un mateix i del món. És un procés gradual de transformació interna que ens allibera del patiment en entendre la seva veritable naturalesa. En practicar el Zen, no només cultivem una ment més clara i un cor més obert, sinó que també ens apropem a un estat de pau i felicitat duradora, que és el nostre dret innat com a éssers humans.