El mestre zen Daizan Sorianosensei ofrece una introducción a la meditación zen (zazen) en un curso teórico-experiencial. Explicando los principios éticos del Zen, los tres pilares de la práctica (postura, respiración y actitud mental), y abordando los obstáculos comunes en la meditación. Incluye un coloquio final, las grabaciones en vídeo y audio se realizaron en agosto de 2021 durante el Ango de verano en el Templo Luz Serena.
Queremos expresar nuestro profundo agradecimiento al Campus Zen de laCBSZpor haber publicado la primera versión de este curso de introducción a la meditación zen. Gracias a su apoyo y visión, hoy podemos ofrecerlo a los miembros de laCSZCMpara continuar difundiendo esta valiosa práctica. Hemos aprovechado para corregir y actualizar los textos que acompañan al curso. Que todo sea propicio. ¡Buena práctica y estudio!
El zen és una tradició budista que emfatitza l'experiència directa de la realitat a través de la pràctica meditativa. Enfocat a la simplicitat i l'atenció plena, el Zen busca cultivar una ment clara que pugui percebre la veritable naturalesa de totes les coses, transcendint els conceptes dualistes. A la pràctica del Zen, la meditació asseguda (Zazen) és l'eix central que condueix en despertar.
La contemplació del cos (Kayanupassana), la primera base de l'atenció plena del Satipatthana Sutta, convida a observar el cos amb atenció minuciosa, reconeixent la seva naturalesa impermanent i canviant. Mitjançant l'observació de la respiració i les postures, els practicants desenvolupen una comprensió profunda de la relació entre cos i ment, establint la base per a una pràctica més conscient.
La contemplació de les sensacions ens porta a fer atenció als sentiments que sorgeixen de l'experiència sensorial: agradables, desagradable o neutre. Ací , el practicant investiga com aquestes sensacions es presenten al cos i com sovint desencadenen reaccions automàtiques. En observar-les amb atenció plena, un comença a notar la seva impermanència i la transitorietat del plaer i el dolor, allò que ens allibera de l'aferrament i l'aversió. Aquest pas ens ensenya a relacionar-nos amb les nostres experiències sense ser arrossegats per elles, fomentant l'equanimitat i la saviesa a la nostra vida quotidiana.
La contemplació de la ment implica observar els estats mentals tal com són, sense aferrament ni rebuig. Aquesta pràctica convida a explorar el flux constant de pensaments, emocions i estats dànim, reconeixent la seva naturalesa canviant. A mesura que el meditador desenvolupa més atenció cap al seu propi estat mental, sorgeix una comprensió més profunda de les causes del patiment i de l'alliberament. La ment es converteix en un objecte destudi en si mateixa, revelant la seva naturalesa condicionada i la seva capacitat per a la claredat i l'equilibri quan es practica el desaferrament i la saviesa.
La contemplació dels fenòmens és la quarta base de l'atenció plena i engloba l'examen de diversos ensenyaments budistes que revelen la naturalesa de la realitat. Ací , el meditador observa la impermanència, el patiment i la manca de substancialitat inherent de tots els fenòmens. També s'estudien els obstacles mentals, els factors del despertar i les Quatre Nobles Veritats. Aplicant l'atenció plena a aquests principis, un aprofundeix en la comprensió del Dharma i s'apropa més a la realització directa del despertar. Aquesta contemplació és el camí cap a l'alliberament del patiment.
Esta lección explora en profundidad los Cuatro Inconmensurables o Brahma-viharas —Metta (amor incondicional), Karuna (compassió), Mudita (alegria altruista) i Upekkha (equanimitat)—, fundamentales en la práctica budista. A través de la meditación y la aplicación diaria, estas cualidades permiten al practicante cultivar una mente y un corazón expansivos, libres de odio, envidia y prejuicio. La lección analiza cómo estos estados sublimes se interrelacionan, sus enemigos cercanos y lejanos, y los beneficios que ofrecen tanto para el bienestar personal como para las relaciones sociales, contribuyendo a la paz y al despertar espiritual.