A la pràctica de zazen, cada detall de la nostra postura té una funció, no només física, sinó també mental, emocional i espiritual. La posició dels ulls és un d‟aquells aspectes que juga un paper important en la qualitat de la nostra meditació i en el desenvolupament de l‟atenció plena.
En moltes tradicions de meditació, s'ensenya els practicants a tancar els ulls per afavorir la concentració. No obstant això, al budisme sota zen, els ulls romanen lleugerament oberts. Per què? Per què zazen no és una pràctica d'escapament del món, sinó una manera de despertar la realitat tal com és. Mantenir els ulls entreoberts reforça la nostra disposició a ser presents aquí i ara, en contacte directe amb la nostra experiència, sense apartar-nos ni evadir-nos-en. Els ulls a zazen no estan completament oberts ni completament tancats. En lloc d'això, estan entreoberts i dirigits suaument cap avall, en un angle d'aproximadament 45 graus, sense mirar alguna cosa en particular. Aquesta actitud reflecteix una actitud mental d'atenció equilibrada: no massa tensa, però tampoc completament relaxada. És el punt mitjà, el camí que ens manté en contacte amb el present sense distreure'ns ni perdre'ns al somni.
L'aspecte més interessant d'aquesta mirada a zazen és no enfocar directament cap objecte. Els ulls no estan concentrats en cap objecte específic. De fet, si observem massa intensament algun punt, correm el risc de distreure'ns o tensar-nos. Per contra, el no enfocar facilita una consciència àmplia i oberta. En aquesta pràctica, no es tracta d'ignorar el que veus, sinó de no deixar que res particular et “atrapi”. És una manera d'observar-ho tot i res alhora.. Quan els ulls estan desenfocats de manera suau, ens allunyem de l'hàbit de fixar-nos en els detalls i en les històries que normalment projectem sobre allò que percebem. Aquesta mirada àmplia i relaxada reflecteix una ment que no s'enganxa a pensaments o judicis. En no dirigir latenció de manera exclusiva cap a un objecte visual, també evitem aferrar-nos a pensaments particulars, el que ens permet romandre a l'estat de, “només seure”, sense cap propòsit més enllà de la pròpia experiència del moment present.
Un dels desafiaments en mantenir els ulls entreoberts a zazen és trobar l'equilibri entre la relaxació i l'alerta. Si relaxem massa la mirada, podem caure en la somnolència o el somni. D'altra banda, si tensem massa els ulls, la ment també es tiba, tornant-se rígida i susceptible a la distracció. Hem de cultivar una consciència tranquil·la i oberta, permetent que els ulls reposin naturalment en la seva posició sense forçar-los. Aquest equilibri no és només visual, sinó també mental, físic i emocional. Mantenir els ulls entreoberts, però sense enfocar-se en res específic, reflecteix una ment desperta i relaxada, capaç d'observar el flux de pensaments, sensacions i emocions sense quedar atrapada en ells. Els ulls, en aquest sentit, són un mirall del nostre estat: si estan relaxats, però atents, tendim a adoptar aquesta mateixa qualitat interna.
El que aprenem dels ulls a zazen també es pot traslladar a la nostra vida diària. L'atenció oberta o perifèrica és un enfocament que podem portar amb nosaltres mentre caminem, treballem o interactuem amb els altres. En lloc de fixar la nostra atenció a cada estímul visual, podem permetre que la nostra mirada s'ampliï i se suavitzi, abastant tot el camp visual sense aferrar-nos a res en particular. Això no vol dir que desenfoquem els ulls de manera deliberada, sinó que cultivem una consciència més àmplia i receptiva. Al carrer, per exemple, practicar una mirada perifèrica pot ser especialment útil. En lloc de centrar-nos en detalls específics que ens distreguin o ens absorbeixin, mantenim una atenció oberta que ens permet estar presents i connectats amb el nostre entorn sense perdre de vista el panorama general. Aquesta mirada oberta, que no s'aferra a res, però tampoc no s'aparta del món, és una extensió de la mateixa actitud que conreem a zazen.
Els ulls a zazen són una porta a una forma més àmplia i profunda de veure. No només ens ajuden a ser presents a l'aquí i ara, sinó que ens ensenyen a mirar la vida amb una ment oberta i receptiva. Igual que a la meditació, la vida quotidiana ens presenta infinitat d'estímuls que ens poden atrapar, distreure'ns o aclaparar-nos. No obstant això, quan aprenem a mirar sense aferrar-nos, podem veure el món tal com és, sense les distorsions de les nostres projeccions i expectatives. En practicar zazen amb els ulls lleugerament entreoberts i desenfocats, entrenem la nostra capacitat de veure el món de manera més clara, profunda i compassiva. Aquesta és la veritable essència de la pràctica zen: despertar la realitat d'aquest moment, tant en la quietud del zazen com en el dinamisme de la vida quotidiana.
