Dins del Noble Sender Òctuple, els factors relacionats amb el cultiu de l'absorció del samadhi tenen gran rellevància. Aquests factors són: el Esforç Correcte (El mateix Vayama), l' Atenció Plena Correcta (El mateix Sati) i la Concentració Correcta (El mateix Samadhi). A continuació, es detallarà cadascun d'ells.
Esforç Correcte (El mateix Vayama)
El Esforç Correcte és el component del Noble Òctuple Sender que es refereix a l'energia i la diligència que un aplica a la pràctica espiritual. És la determinació de dirigir la ment cap al que és beneficiós, i allunyar-la del que és perjudicial. Aquest esforç es manifesta en quatre formes:
- Prevenir l'aparició d'estats mentals no saludables: Aquest esforç implica estar vigilant perquè no sorgeixin en la ment emocions o pensaments negatius, com l'odi, l'enveja, la cobdícia, o la mandra.
- Transformar els estats mentals no saludables que ja han sorgit: Quan les emocions o pensaments nocius apareixen, el Esforç Correcte ens ajuda a acceptar-los per, a través de l'atenció plena i l'observació equànime, transformar-los en estats saludables.
- Generar estats mentals saludables que encara no han sorgit: Aquest esforç es refereix a cultivar qualitats positives com la compassió, la generositat, i la paciència. Implica dirigir la ment cap al bé i desenvolupar hàbits que fomentin la maduració espiritual.
- Mantenir i perfeccionar els estats mentals saludables que ja han sorgit: Finalment, aquest esforç consisteix a enfortir i aprofundir les qualitats positives ja presents, assegurant que es mantinguin i evolucionin fins al màxim potencial.
El Esforç Correcte és essencial perquè proporciona la base energètica i volitiva més adequada per a la pràctica.
Esforç Correcte a la Vida Quotidiana
A la vida quotidiana, això es tradueix en la disciplina de cultivar hàbits positius i evitar aquells que ens perjudiquen. No és un esforç forçat o basat en la voluntat egòtica, sinó més aviat d'un esforç que naturalment sorgeix del compromís amb la pràctica del Buddhadharma i la vida conscient. Aquest esforç està vinculat al flux natural de la vida i ha d'estar alineat amb la nostra veritable naturalesa. Aquest esforç es pot aplicar de la manera següent:
- Evitar allò perjudicial: En lloc de centrar-nos en dogmes, podem aplicar aquest principi en evitar conductes que ens causin mal a nosaltres mateixos o als altres. Per exemple, evitar el consum excessiu de xarxes socials si ens provoca ansietat, o evitar discussions que sabem que no portaran a res constructiu. El Esforç Correcte no és una lluita interna, sinó un fluir en harmonia amb la vida. És l'esforç per ser present, acceptant la realitat tal com és, i responent de manera adequada a cada situació. Aquest esforç està lliure de rigidesa i es manifesta com un compromís suau però constant amb la pràctica i la vida conscient.
- Transformar el que és negatiu: Tots tenim hàbits mentals o emocionals que ens afecten negativament, com la tendència a preocupar-nos excessivament oa reaccionar amb ira. El Esforç Correcte implica treballar conscientment per reduir i, aprendre a transformar aquests patrons.
- Conrear el que és positiu: Això inclou desenvolupar habilitats o actituds que ens ajudin a viure millor. Pot ser tan simple com establir una rutina dexercici, practicar la gratitud diària, o aprendre a comunicar-se de manera més efectiva en les relacions personals. Pràctica regular de Zazen, la reflexió sobre els ensenyaments del Dharma, i l'esforç per viure de manera ètica són grans aliats al nostre camí. Aquest esforç no és una cosa que es fa de manera tensa, sinó amb un sentit de goig i de lliurament a la vida mateixa.
- Mantenir i potenciar allò positiu: Quan hem establert hàbits o patrons mentals positius, el Esforç Correcte ens anima a mantenir-los i perfeccionar-los. Això podria significar continuar amb una pràctica de meditació diària, o continuar desenvolupant habilitats de gestió emocional.
Aquest esforç no és un treball esgotador, sinó un procés continu dʻajust i millora, on busquem viure d'una manera que maximitzi la nostra manera de ser i estar al món d'una manera conscient i responsable per a nosaltres i els altres. És molt important no caure en lesforç egòtic, on el practicant intenta assolir metes espirituals per satisfer l'ego. El Esforç Correcte és un esforç que va més enllà del jo, on la pràctica no és per assolir alguna cosa específica, sinó per estar plenament present i en contacte amb la veritable naturalesa d'un mateix i de la vida.
Atenció Plena Correcta (El mateix Sati)
La Atenció Plena Correcta és l'habilitat de mantenir una consciència plena i contínua del que passa al present, tant al cos com a la ment. És un factor crucial per al desenvolupament de la saviesa i la comprensió clara. Al budisme, l' Atenció Plena Correcta es practica en quatre dominis principals, coneguts com els quatre fonaments de l'atenció plena:
|
El contenido completo de esta sección solo está disponible para miembros, el registre és lliure i gratuït, accedir amb el teu usuari o dates altes. |
Definició i Significat de Samadhi
Samadhi és un terme sànscrit que es tradueix comunament com “concentració” o “recolliment mental”. No obstant això, aquestes traduccions només capturen una part del seu significat. Al budisme, samadhi es refereix a un estat de profunda concentració mental en què la ment està completament enfocada, calmada i unificada. És un estat d'absorció meditativa que sorgeix quan la ment s'allibera de les distraccions i roman estable en un únic objecte de meditació.
El Camí de la Meditació: Des de la Dispersió Mental fins al Samadhi
El procés de cultiu mental al budisme sol descriure's com un camí progressiu que porta a la ment des d'un estat de dispersió fins a un estat de concentració profunda. Aquest camí es pot dividir en diversos passos clau:
- Preparació i estabilització de la ment: Abans que es pugui assolir el samadhi, cal que la ment s'estabilitzi i s'alliberi de les distraccions habituals. Per això, generalment, s'utilitza la concentració al cos ia la respiració (anapanasati). Aquesta pràctica inicial ajuda a calmar la ment i reduir l'agitació mental.
- Concentració Aplicada (vitakka): Quan la ment està relativament tranquil, el següent pas és aplicar la concentració de manera deliberada sobre un objecte de meditació. Aquest objecte pot ser una imatge visualitzada, la respiració, o fins i tot una qualitat abstracta com la compassió (karuna). En aquest punt, la ment pot encara distreure's, però la pràctica consisteix a tornar una vegada i una altra a fi de meditació.
- Concentració Sostenida (vicara): A mesura que la concentració s'enforteix, la ment es torna capaç de mantenir-se enfocada a l'objecte sense esforç constant. La distracció disminueix i l'objecte de meditació es manté al centre de l'atenció de manera continuada.
- Èxtasi (havia de) i Felicitat (sukha): Quan la concentració s'aprofundeix, sorgeixen naturalment estats de joia i benestar. Aquests estats són senyal que la ment està aconseguint nivells més profunds d'absorció meditativa.
- Unificació de la Ment (ekaggata): En aquesta etapa, la ment arriba a un nivell d'unificació on no hi ha cap dispersió. Aquest és un estat precursor del samadhi ple, on la ment es fon amb l'objecte de meditació, de manera que desapareix la sensació de dualitat entre el subjecte que medita i l'objecte de meditació.
- Absorció Completa (samadhi): Finalment, s'assoleix l'estat de samadhi, on la ment està completament absorbida a l'objecte de meditació, lliure de tota distracció, dubte o agitació. Aquest estat pot durar un temps perllongat i és caracteritzat per una profunda quietud i claredat.
Importància del Samadhi al Camí Budista
El samadhi és fonamental en el camí budista per diverses raons. Primer, proporciona l'estabilitat mental necessària perquè la saviesa pugui sorgir. Una ment dispersa és incapaç de veure la veritable naturalesa de la realitat, ja que està constantment embolicada amb els seus propis pensaments i emocions. En canvi, una ment concentrada pot penetrar més enllà de les aparences superficials i percebre la interconnexió i transitorietat de tots els fenòmens.
A més, el samadhi actua com un antídot contra els cinc obstacles (Nivarana): el desig sensorial, la mala voluntat, la somnolència, la inquietud i el dubte. Quan la ment és a samadhi, aquests obstacles es dissolen temporalment, permetent una experiència directa de pau i claredat.
Finalment, el samadhi és també la base per assolir estats més elevats de consciència, coneguts com els jhanas o absorcions meditatives. Aquests estats són experiències de consciència que transcendeixen la percepció ordinària, i encara que no són en ells mateixos l'objectiu final del camí budista, proporcionen una profunda comprensió de la naturalesa de la ment i la realitat.
El cultiu del samadhi és un procés gradual que requereix paciència, esforç i pràctica constant. És una part essencial de l'entrenament al budisme i juga un paper crucial en el desenvolupament de la saviesa que condueix a l'alliberament. A través de la pràctica de la meditació i la concentració, el samadhi obre la porta a una comprensió més profunda de la realitat i permet avançar en el camí cap al despertar.
