Potser t'has sentit atret el budisme zen per la seva capacitat per transformar la relació amb la ment o per la curiositat cap als seus profunds ensenyaments. Potser t'estàs apropant per primera vegada, amb l'esperança de trobar un antídot per a la inquietud de la teva ment, o potser ja portis un temps en aquest camí i et preguntis quan experimentaràs aquesta pau que tant s'esmenta als ensenyaments. Potser fins i tot tinguis anys d'experiència, però encara sentis frustració perquè la teva ment no s'ha “estabilitzat” o “assentat” com esperaves. Permet-me compartir alguna cosa important: la teva intenció és admirable, però potser estàs perseguint un objectiu equivocat.
La pràctica de zazen, com s'ensenya a la tradició Soto Zen, no té com a propòsit principal calmar la ment ni alterar el contingut de les nostres experiències per fer-les més agradables o confortables. Més aviat, apunta a transformar la manera com ens relacionem amb el que sorgeix moment a moment. Zazen no busca suprimir ni ignorar allò que considerem “indesitjable” en nosaltres mateixos, sinó oferir una mirada directa i compassiva cap a tot el que apareix al vast paisatge de la nostra ment i cor.
Això pot sorprendre tant principiants com practicants veterans, però esforçar-se per assolir un estat específic o eliminar certes experiències va en contra de l'esperit de la tradició Soto Zen. El veritable propòsit de zazen no és manipular la nostra experiència, sinó permetre que el flux natural de pensaments, sensacions i emocions es desplega mentre romanem profundament presents i receptius. Aquesta pràctica no consisteix a crear un estat idealitzat de pau, sinó a conrear una obertura al que és tal com és.
Aprenem que la pràctica no consisteix a assolir una destinació específica, sinó refinar la nostra manera d'actuar davant de cada moment, cultivant una atenció que permeti respondre en lloc de reaccionar. En lloc de reaccionar automàticament, aprenem a observar amb claredat ia respondre amb consciència. Per exemple, en asseure'ns a zazen, triem un objecte primari d'atenció, com la sensació de la respiració entrant i sortint del cos. Quan sorgeixen pensaments, judicis o emocions, no busquem aferrar-nos-hi ni rebutjar-los; simplement els reconeixem, els deixem estar i tornem a l'objecte primari. Aquest procés és un exercici constant de tornar al present, una vegada i una altra, amb paciència i humilitat.
A zazen, a més de l'objecte primari, sovint emergeixen objectes secundaris: pensaments, sensacions o imatges que busquen atraure la nostra atenció. La clau és no rebutjar-los ni aferrar-nos-hi, sinó observar-los amb curiositat i després tornar a l'objecte primari. Això ens ensenya a relacionar-nos amb tot allò que sorgeix de manera equànime, permetent que les experiències flueixin sense resistència ni aferrament.
A la tradició zen, hi ha una història que il·lustra amb claredat la importància de no aferrar-se ni rebutjar les experiències que sorgeixen en la nostra consciència, i com això ens pot alliberar del patiment innecessari. S'explica que dos monjos, Tanzan i Ekido, caminaban juntos por un camino embarrado después de una intensa lluvia. En arribar a un revolt, encontraron a una persona que tenía dificultades para cruzar un gran charco debido al terreno resbaladizo. Tanzània, sin dudarlo, se ofreció a ayudar y la cargó en brazos hasta el otro lado. Després, los monjes continuaron su camino en silencio. Hores després, en arribar al temple, Ekido, visiblemente inquieto, li va dir a Tanzan: “Como monjes, debemos mantener una conducta clara y evitar acciones innecesarias. ¿Por qué te detuviste a ayudar?”. Tanzan va respondre amb calma: “Yo dejé a esa persona allí. ¿ Tu encara la portes amb tu?”. Igual que Tanzan, hem d'aprendre a interactuar amb les experiències de la vida sense aferrar-nos ni rebutjar-les, permetent que cada moment flueixi i es dissolgui naturalment.
Quan a zazen sorgeixen pensaments pertorbadors, records o emocions intenses, els tractem com a visitants temporals que mereixen la nostra atenció amable i una observació sense judici. Els mestres zen sovint descriuen aquests sorgiments com a convidats que arriben a la nostra consciència. La nostra tasca és rebre'ls amb curiositat, observar-los sense identificar-nos amb ells i, quan sigui el moment, permetre'ls partir.
Aquesta forma de relacionar-nos amb la nostra experiència s'estén a totes les àrees de la vida. Ja sigui en rentar els plats, caminar o fer qualsevol altra activitat quotidiana, la pràctica consisteix a estar completament presents, atents a cada acció i sensació. En lloc de cercar resultats específics, simplement ens dediquem per complet al que està davant nostre. Entenem que tot el que sorgeix a la nostra consciència és el resultat de causes i condicions innombrables. Aquest principi dinterdependència, conegut com a karma, ens convida a tractar cada pensament i emoció amb respecte, reconeixent que formen part d'un vast entramat de vida. En fer-ho, contribuïm a transformar no només la nostra pròpia ment, sinó també el món que ens envolta.
És important entendre que Zazen no es limita només a meditació asseguda, sinó també a tot el que fem a la nostra vida diària, des de les tasques simples fins als moments difícils. És una pràctica integral que impregna cada aspecte de la nostra vida. A mesura que aprofundim-hi, descobrim que no hi ha experiència, per mundana que sembli, que quedi fora del vostre abast. Tot es converteix en una oportunitat per cultivar presència, compassió i saviesa. Per tant, la pràctica del zen no és una eina per assolir estats particulars de consciència, sino un camino para habitar plenamente tu vida tal como es y para encontrar en este camino una guía para andar con corazón abierto y mente clara en cada momento de tu vida.
